ressonància
1 f. [FIF] [FL] [MU] Prolongament o reforçament d'un so, degut a la reflexió o al fet de posar-se en vibració algun cos sota la influència de les vibracions d'un cos sonor. Sentir-se ressonàncies. La caixa de ressonància d'un violí, d'un violoncel.
2 f. [LC] Ressò 2 1.
3 1 f. [FIF] Estat de màxima amplitud d'una oscil·lació forçada, que s'esdevé en coincidir el seu període i el d'una oscil·lació lliure que la provoca.
3 2 f. [FIF] Fenomen físic que consisteix en un bescanvi òptim d'energia entre dues variables periòdiques que tenen la mateixa freqüència.
3 3 f. [TC] Fenomen pel qual, en determinades freqüències d'un circuit elèctric, l'energia emmagatzemada en el circuit es reparteix igual en elèctrica i en magnètica.
3 4 [FIF] [TC] ressonància elèctrica Fenomen que s'esdevé quan en un circuit oscil·lant s'aplica una oscil·lació periòdica de freqüència igual a la freqüència pròpia del circuit.
3 5 [FIF] [MD] ressonància magnètica a ) Tècnica d'investigació de l'estructura molecular d'una substància, d'una part de l'organisme, basada en la capacitat d'alguns nuclis atòmics d'absorbir una radiació de freqüència apropiada quan són sotmesos a un camp magnètic.
3 5 [FIF] [MD] ressonància magnètica b ) Tomografia obtinguda amb aquesta tècnica.
4 f. [FIN] Partícula fonamental que es desintegra a través d'una interacció forta i que, per tant, té una vida mitjana extremament curta, inferior a la bilionèsima part d'un segon.
5 f. [QU] Fenomen que es presenta en aquelles molècules a les quals es poden assignar teòricament dues o més estructures que només difereixen en la disposició dels electrons, i que es manifesta en una mobilitat exaltada d'aquests i en una estabilitat de la molècula superior a la que tindria qualsevol de les estructures assignades.
6 f. [FIA] Pertorbació gravitatòria que es produeix entre dos cossos celestes quan la relació entre el període orbital de l'un i el de l'altre és d'una fracció entera senzilla.
